La música ens ofereix un ampli camp de possibilitats que freqüentment s'estén més enllà de la mera relació entre els sons. Tant és així que ens permet viatjar, conèixer cultures o persones, paratges insòlits i fins i tot paisatges sonors ben diferents. I en aquesta ocasió viatgem a tres llocs molt interessants: El Sàhara, la regió argentina de Formosa i Austràlia. Indrets ben allunyats entre si, però
units pels llaços infinits de la música.

Un article per a violoncel ens aproparà a la tècnica d'aquest instrument i al seu interessant repertori contemporani. A més, també incloem un treball sobre dos
compositors de caràcter molt diferent: la belga Danielle Baas i el murcià Salvador Martínez.

Completen la revista un treball sobre les relacions entre ciència i música i finalment una visió panoràmica de les relacions entre Dalí, el surrealisme i la música.
Sens dubte, un ampli ventall de temes que fan augmentar la ja llarga relació d'escrits publicats per la Revista Música D'Ara des de fa alguns anys.

Una miscel• lània d'articles, relatius a diversos temes relacionats amb la música, integren aquest número 11 de la revista Música D'Ara. Temes que tenen tant un peu en el passat com en el present i que afecten tant a la història com a la estètica, a la musicologia o la crítica. Tanmateix, al costat de compositors actuals trobarem dissertacions sobre assumptes renaixentistes o romàntics, catalans, europeus o universals. Tal com abans dèiem, la pluralitat en les propostes és un element primordial.Com és costum a la nostra publicació, la gran majoria són treballs originals, encara que excepcionalment també trobem algun ja publicat anteriorment.
En els continguts podrem trobar un escrit sobre l'estat de la musicologia a Rússia; una dissertació entorn del interval de quarta justa; un homenatge a H.Dutilleux; una aproximació a les arrels filosòfiques del romanticisme; una evocació de Richard Wagner; un escrit dedicat a l'obra de la russa Olga Viktorova així com treballs relatius a Jordi Cervelló i a Joan Guinjoan
Creiem que tots serviran un cop més, per incrementar l'aportació literària que associats i amics de la nostra entitat, realitzen des de fa ja temps.

Ja fa alguns anys que a iniciativa de l'ACC, es va celebrar a Barcelona una trobada amb representants de les principals associacions de compositors de la península. En aquella trobada es va plantejar la possibilitat de crear una federació d'associacions que difongués i defensés les activitats promogudes pel nostre sector. Per aconseguir aquest objectiu, es va decidir realitzar reunions en altres localitats i per això, més tard es van organitzar trobades a València, Múrcia, Madrid i Bilbao. El treball desenvolupat per tots els representants d'aquestes associacions va ser intens i és per això, que l'any 2010 la FAIC (Federación de Asociaciones Ibéricas de Compositores) va deixar de ser un projecte per a convertir-se en una esperançadora realitat. Dues fites importants en la consolidació del projecte van ser el registre legal com a federació (la primera de les seves característiques a Espanya) i l'admissió com a entitat vocal en el Consejo Superior de las Artes Escénicas y de la Música- INAEM, tanmateix es va formalitzar la inscripció en ECSA, la federació europea de compositors que aplega diferents països del continent. Aquests fets ens han impulsat a publicar en aquest número de Música D´Ara alguns articles escrits per companys de diferents associacions de la península que formen part de FAIC (ACC, PROMUSCAN, COSIMTE, ACIM, AMCC, ACOEX, AGC, MUSIKAGILEAK, CIMMA). Així, en un moment en què la globalització afecta tots els aspectes de la nostra societat, podrem tenir una opinió de primera mà per saber quin és l'estat de la música en altres comunitats.
Però també comptem amb interessants articles dedicats a altres temes musicals. Un escrit sobre les influències rebudes per Jordi Cervelló en la seva evolució com a compositor; una aproximació a la vida i obra de Ján Cikker, principal compositor eslovac; el paper exercit per Richard Strauss durant el període nazi; la influència del crític Edward Sackville-West en el reconeixement de l'obra de Benjamin Britten i una evocació de la trajectòria creativa de la compositora Ethel Smyth, completen aquest número de la revista Música D'Ara que esperem sigui de tot el vostre interès.

En aquesta edició de la revista Música D´Ara hem inclòs alguns articles dedicats a certs aspectes de la història de la música que, malgrat ser coneguts, no són excessivament esmentats. Alguns han estat escrits per socis de la nostra entitat, però també trobarem treballs d'altres persones relacionades molt estretament amb les nostres activitats, tant des del punt de vista crític com interpretatiu.
Com en altres ocasions, la nostra revista és oberta i no pretén centrar-se en un tema en particular. Creiem que cada autor té les seves pròpies inquietuds i davant la varietat de les propostes realitzades vam convenir confeccionar un número de la revista que abastés diferents aspectes de la música. Ens va semblar que d'aquesta manera ho faríem més amè.
Encara que és un compositor molt famós, no és menys cert que la trajectòria creativa de Boshulav Martinu no està massa difosa entre nosaltres. Per això, l'article que incloem en aquesta ocasió, pot donar-nos a conèixer alguns aspectes de la seva singladura musical. Una vida de creació en la qual l'art i la política de vegades s'entrecreuen de manera molt estreta, afectant directament al treball artístic d'aquest gran compositor txec.
D’altra banda, l'article Les oblidades reivindica la memòria d'algunes compositores catalanes, perdudes en el temps, que van desenvolupar en ocasions, una fecunda activitat musical. La història de les dones creadores ha estat esquitxada per injustícies, fruit d'una situació política i social clarament adversa. És cert que, per fortuna, aquest panorama ha anat millorant amb el temps, però és el nostre deure no oblidar mai a aquelles que van viure pitjors moments o a les que, encara avui, viuen en territoris on s'apliquen polítiques penosament discriminatòries.
La inquietant relació entre Art i Poder, s'exemplifica aquí en el sistema soviètic. Si bé el cas de l'Alemanya nazi és ben conegut per la majoria, hem de recordar que en l'antiga URSS també es va portar a terme un dirigisme cultural sense precedents.