Miquel
Pardo Llungarriu
Pardo Llungarriu
72Monòlegs intempestius II
Banda...bandes
(2006)
13’
30”
actor, orquestra
Formació : Banda
Editorial : Miquel Pardo Edicions
Estrena : Auditori de l'Aliança del Poble Nou. Joan Minguell, actor. Banda Municipal de Barcelona. Dir. Domènc González de la Rubia. 23 de maig 2006.
Comentaris : "Monòlegs intempestius" és un espai compositiu obert a l"actualitat. L"adjectiu "intempestiu" no deixa de ser una paradoxa aparent: allò que és més present són els temes que no estan de moda, donat que la moda amaga una intenció d"oblit de la realitat. Instal·lar-se en la contemporaneïtat és, doncs, esdevenir un clàssic. El tema de "Monòlegs intempestius II: Banda...bandes" toca un fet que ressona sovint en els mitjans de comunicació: la violència "gratuïta" de les bandes juvenils.
Mostra d'àudio : (4653 kb.) descarregar
Mostra de partitura : (4560 kb.) descarregar
71Estudi en tres moviments
per a 4 timbales (un percussionista)
(2005)
12’
10”
4 timbals
Moviments : Obertura
'Jondo'
Final
'Jondo'
Final
Formació : Instrument Solista
Editorial : PERIFERIA Sheet Music
Estrena : Auditori del CCCB de Barcelona per Gratiniano Murcia. Maig de 2005
Comentaris : He dedicat més temps per a la creació de l""Estudi en tres moviments" que per a altres obres de dimensions orquestrals i de més durada. Aquest fet acostuma a sorprendre a qui no escriu. Tanmateix, quantes més limitacions instrumentals hi ha, més dificultós resulta elaborar un discurs musical ampli i coherent.
És això el que he intentat fer en aquesta obra: despertar el "gegant" adormit i fer cantar les timbales tot afirmant el seu caràcter tectònic, de ritmes punyents i accents ancestrals, mantenint el propòsit de que la tècnica per sofisticada que sembli, serveixi a la idea fresca, directa i instintiva.
És això el que he intentat fer en aquesta obra: despertar el "gegant" adormit i fer cantar les timbales tot afirmant el seu caràcter tectònic, de ritmes punyents i accents ancestrals, mantenint el propòsit de que la tècnica per sofisticada que sembli, serveixi a la idea fresca, directa i instintiva.
Mostra d'àudio : (3198 kb.) descarregar
Mostra de partitura : (1116 kb.) descarregar
70Sinfonietta
(2004)
12’
52”
Moviments : Introducció i Allegro
Plany. Marxa fúnebre
Ball i Gresca
Plany. Marxa fúnebre
Ball i Gresca
Formació : Cobla
Editorial : Miquel Pardo Edicions
Estrena : Auditori de l'Ateneu Barcelonès per la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona. Dir. Xavier Pagès. 23 de Desembre de 2004
Comentaris : Una de les intencions estètiques més clares a l“hora d“abordar la composició de la “Sinfonietta“ ha estat trobar un llenguatge que fés compatible per una banda la tradició popular encarnada en el timbre peculiar dels instruments de la cobla amb l“esperit i el caràcter de la música contemporània. Les dificultats eren òbvies: la descontextualització que sovint apareix en les obres actuals per a instruments simfònics no pot traslladar-se en paral·lel a les formacions per a instruments tradicionals. Fent una analogia plàstica: pintar bigotis a la Gioconda pot representar un acte irreverent d“efectes revulsius interessants, però posar mantellina a l“hereu Riera, per exemple, mai deixarà de ser un fet desgraciat i abominable. Davant de l“home etern i l“esperit del poble, l“art d“avui no pot deixar de sentir respecte, perquè representa l“arrel única de tota originalitat i font de tota creació.
Mostra d'àudio : (2682 kb.) descarregar
Mostra de partitura : (2793 kb.) descarregar
69Estudi Somàtic
(2004)
9’
piano
Formació : Instrument Solista
Editorial : Miquel Pardo Edicions
Estrena : Auditori SGAE de Barcelona per Miquel Pardo. Maig de 2004
Comentaris : "Estudi Somàtic" és fruit de la investigació sobre la interacció del cos (i per tant, de la ment) del pianista amb el "cos" de l"instrument. He tractat de trobar els punts, els plans i els espais de ressonància, de simpatia entre els dos cossos. Per a aconseguir aquest propòsit, he hagut d"adaptar l"anatomia de l"executant (mans, ungles, punys, avantbraços, braços,...) a la "geometria" real de l"instrument, tot renovant la tècnica d"atac i d"emissió del so. El resultat és una obra que situa a l"interpret en una perspectiva més real, més propera a l"instrument, més honesta ...
Mostra d'àudio : (3626 kb.) descarregar
Mostra de partitura : (1243 kb.) descarregar
68Monòlegs intempestius I
(2004)
6’
sopr., pno.
Formació : Duet
Editorial : Miquel Pardo Edicions
Estrena : Versió per a mezzo.
Montse Bertral, mezzo.
Auditori Mompou, Barcelona
24 d'abril de 2008
Montse Bertral, mezzo.
Auditori Mompou, Barcelona
24 d'abril de 2008
Comentaris : “Monòlegs intempestius“ és un espai compositiu obert a l“actualitat. L“adjectiu “intempestiu“ no deixa de ser una paradoxa aparent: allò que és més present són els temes que no estan de moda, donat que la moda amaga una intenció d“oblit de la realitat. Instal·lar-se en la contemporaneïtat és, doncs, esdevenir un clàssic. El tema d“aquesta primera peça és molt actual, però el plantejament que proposo no té res a veure amb la moda, en el titular de premsa. És un plantejament intempestiu, políticament incorrecte, corrossiu perquè justament és “clàssic“, no oblida.
Mostra de partitura : (2040 kb.) descarregar
67Tre visioni del Dante
(2003)
20’
sopr., 3 perc.
Moviments : Passacaglia
Inferno
Purgatorio
Paradiso
Passacaglia Final
Inferno
Purgatorio
Paradiso
Passacaglia Final
Formació : Grup instrumental (veu/veus i instruments)
Editorial : Miquel Pardo Edicions
Estrena : Auditori de l'Ateneu Barcelonès. Helena Cortada, soprano. Percussions de Barcelona. 24 de maig de 2005.
Comentaris : Sobre poemes de la Divina Commedia de Dante, aquesta obra cerca la integració de la riquesa tímbrica de la percussió amb la diversitat polimòrfica de la veu. De l"Infern al Paradís , passant pel Purgatori, el discurs de la veu i la percussió avancen de l"obscura incertesa de la parla sense cant i del so sense altura a la lluminositat de la melodia ordenada i la ressonància dels metalòfons. La posta en escena es fa necessària per a guiar, com ho feu primer Virgili i després Beatrice amb el propi Dante, a l"auditor a través de l"univers artístic del poeta.
Mostra d'àudio : (2565 kb.) descarregar
Mostra de partitura : (3540 kb.) descarregar
66Helix Atavica
(2003)
9’
13”
Formació : Banda
Editorial : Miquel Pardo Edicions
Estrena : L'Espai. Banda Municipal de Barcelona. Dir. Miquel Pardo. 15 de maig de 2003.
Comentaris : El titol d"aquesta peça expressa la seva forma i el seu contingut. "Hèlix" ens indica que és una espiral en creixement tant en extensió com en textura, polifonia i instrumentació. "Atàvica" fa referència a l"arrel ancestral, a l"herència del passat, a través d"un tema de caràcter popular, un pasdoble. Per això aquesta obra és com una al·legoria de l"herència genètica, del genoma (tan d"actualitat) inserit en la doble hèlix de l"ADN. Des del punt de vista del llenguatge pretenc una aproximació continua de la simplicitat a la complexitat mitjançant el retorn sempre nou i variat d"allò que és idèntic a sí mateix, és a dir, seguint el camí de l"evolució. Hèlix Atàvica està dedicada a la memòria del meu avi, Francesc Llongarriu, del qual vaig heretar l"amor a la música.
Mostra d'àudio : (1589 kb.) descarregar
Mostra de partitura : (4201 kb.) descarregar
65Cinc glosses sobre un tema simfònic
(2003)
20’
orquestra
Moviments : Tema. Glossa 'antica'
Interludio I. Glossa II
Interludio II. Glossa 'buffa'
Interludio III. Glossa 'degli uccelli'
Interludio IV. Glossa final
Interludio I. Glossa II
Interludio II. Glossa 'buffa'
Interludio III. Glossa 'degli uccelli'
Interludio IV. Glossa final
Formació : Orquestra simfònica
Editorial : Miquel Pardo Edicions
Mostra de partitura : (1075 kb.) descarregar
64Cançó de Clara
(2002)
32’
sopr., pno.
Moviments : Cançó de despertar
Cançó de gronxador
Cançó del mar
Cançó d'estiu
Cançó de bressol
Cançó del Papu
Cançó de pluja i tempesta
Cançó d'amor
Cançó del destí
Cançó de gronxador
Cançó del mar
Cançó d'estiu
Cançó de bressol
Cançó del Papu
Cançó de pluja i tempesta
Cançó d'amor
Cançó del destí
Formació : Lied
Editorial : Miquel Pardo Edicions
Comentaris : Cançó de Clara és una obra especial. És el cicle de cançons en català amb poemes del propi compositor més llarg que mai s“ha escrit, dedicada al neixement de la seva filla petita. Però és també especial perquè és un “cop de puny“ als prejudicis elitistes de còlon restret que pateix la música contemporània. Aquest cicle forma part de les peces “ingènues“ en les que l“autor recupera territoris estètics del passat per a donar-lis un gir que els renovi.
L“artista que investiga, que és fidel a la veritat a la que ha de servir, ha d“acceptar el risc de ser malentès i ser titllat per uns com “massa avantguardista“ o pels altres de “carrincló conservador“. Però ell ha de seguir el camí segons l“esperit dels temps que li ha tocat viure. Schönberg va ser malentès perquè el seu camí demanava un distanciament dels plantejaments tradicionals. Avui el camí passa per apartar la idea il·lustrada del progrés linial i recuperar els territoris necessàriament abandonats en el seu moment juntament amb els territoris inexplorats. Avui l“evolució de l“art mira amb ambició el futur i alhora sent “pietat“ de les estètiques perdudes, dels discursos vençuts per la història abans d“haver arribat a la seva plenitut.
Quan a Paul Klee li criticaven que allò que pintava també ho podia fer un infant, ell contestava que allò que era difícil era que l“infant continués pintant de la mateixa manera quan arribés a la seva edat. Avui com abans continua sent l“oïda ingènua i sense prejudicis com la d“un nen el motiu principal d“escàndol“.
I si tan fàcil és..., fes-ho tu!
L“artista que investiga, que és fidel a la veritat a la que ha de servir, ha d“acceptar el risc de ser malentès i ser titllat per uns com “massa avantguardista“ o pels altres de “carrincló conservador“. Però ell ha de seguir el camí segons l“esperit dels temps que li ha tocat viure. Schönberg va ser malentès perquè el seu camí demanava un distanciament dels plantejaments tradicionals. Avui el camí passa per apartar la idea il·lustrada del progrés linial i recuperar els territoris necessàriament abandonats en el seu moment juntament amb els territoris inexplorats. Avui l“evolució de l“art mira amb ambició el futur i alhora sent “pietat“ de les estètiques perdudes, dels discursos vençuts per la història abans d“haver arribat a la seva plenitut.
Quan a Paul Klee li criticaven que allò que pintava també ho podia fer un infant, ell contestava que allò que era difícil era que l“infant continués pintant de la mateixa manera quan arribés a la seva edat. Avui com abans continua sent l“oïda ingènua i sense prejudicis com la d“un nen el motiu principal d“escàndol“.
I si tan fàcil és..., fes-ho tu!
63Paisatges brossians
Representació poètico-musical sobre textos de Joan Brossa
(2001)
60’
actress, sopr., pno., perc.
Moviments : Solo de percussió
El jardí de la reina
Entreacte
Intermezzo-Vals
Aquest poema el veig així
Júlia
Peça de dansa
Sonet del pur estrèpit
Fi de Cicle
El jardí de la reina
Entreacte
Intermezzo-Vals
Aquest poema el veig així
Júlia
Peça de dansa
Sonet del pur estrèpit
Fi de Cicle
Formació : Música per a escena
Estrena : 22 de novembre de 2001
Centre Cultural de la Fundació 'la Caixa' de Lleida
Isabel Cabòs, actriu; M. Carme Valls, sopr.; Purificació Terrado, piano; Esteve Espinosa, perc,; Joan Domingo, escenografia.
Centre Cultural de la Fundació 'la Caixa' de Lleida
Isabel Cabòs, actriu; M. Carme Valls, sopr.; Purificació Terrado, piano; Esteve Espinosa, perc,; Joan Domingo, escenografia.
62La Tele
Per a cor a tres veus blanques i piano. Text de Miquel Pardo
(2001)
4’
voci bianque, pno.
Formació : Grup instrumental (veu/veus i instruments)
Editorial : Miquel Pardo Edicions
61Cent tres formigues
Canon a tres veus blanques (versió a capella). Text de Miquel Pardo
(2001)
veus blanques
Formació : Cor de veus blanques
Editorial : Miquel Pardo Edicions
60Dins d'un mirall
Cor de veus blanques i piano. Text de Miquel Pardo
(2001)
4’
voci bianque, pno.
Formació : Grup instrumental (veu/veus i instruments)
Editorial : Miquel Pardo Edicions
59Despertar
Cor a dues veus blanques i piano. Text de Miquel Pardo
(2001)
voci bianque, pno.
Formació : Grup instrumental (veu/veus i instruments)
Editorial : Miquel Pardo Edicions
58Cantem a Catalunya
Cànon a tres veus blanques. Text de Miquel Pardo
(2001)
3’
veus blanques
Formació : Cor de veus blanques
Editorial : Miquel Pardo Edicions
57Cent-tres formigues
Cànon a tres veus blanques i quintet de corda. Text de Miquel Pardo
(2001)
3’
voci bianque, 2 vl., vla., vlc.
Formació : Grup instrumental (veu/veus i instruments)
Comentaris : Accèsit en el XVi premi Ciutat de Tarragona
56La Lola
Text de Federico García Lorca
(2000)
3’
sopr., fl., cl.b., guit., perc., cb.
Formació : Grup instrumental (veu/veus i instruments)
Editorial : Miquel Pardo Edicions
55Peça per a òrgue
(2000)
7’
orgue
Formació : Instrument Solista
Editorial : Miquel Pardo Edicions
Mostra de partitura : (1385 kb.) descarregar
54Madrigal
Text de M. Curros Enríquez
(2000)
4’
cor
Formació : Cor mixte
Editorial : Miquel Pardo Edicions
Mostra de partitura : (1003 kb.) descarregar
53Negra Sombra
Sobre un poema de Rosalía de Castro
(2000)
5’
cor
Formació : Cor mixte
Editorial : Miquel Pardo Edicions
52Ouverture
(2000)
6’
fl., cl.sib, trpa., arp., mar., perc., vla., cb.
Formació : Grup Instrumental
Editorial : Miquel Pardo Edicions
51Tríptico Canario
Textos de Miquel Pardo y del romancero popular canario.
(2000)
8’
cor
Moviments : Canto de Pescadores
Nana
Aire de Folia
Nana
Aire de Folia
Formació : Cor mixte
Editorial : Miquel Pardo Edicions
47Vexo Vigo
Primer Premio 'Ciudad de Vigo' 1999
(1999)
4’
cor
Formació : Cor mixte
Editorial : Miquel Pardo Edicions
Estrena : Novembre de 1999. Centro Cultural Caixavigo
46Sobre o sol
sobre un poema de Ramón del Valle Inclán
(1999)
4’
cor
Formació : Cor mixte
Editorial : Miquel Pardo Edicions
45Cantata
text de Joan Maragalll
(1998)
12’
coro, fl., cl.sib, trpta., tbn.t., cb., perc.
Formació : Grup instrumental (veu/veus i instruments)
Editorial : Miquel Pardo Edicions
Mostra de partitura : (1262 kb.) descarregar
44Three Alea-pieces
(1997)
15’
clarinet sib
Moviments : Alea-theme
Form-Alea
Alea-graph
Form-Alea
Alea-graph
Formació : Instrument Solista
Editorial : Miquel Pardo Edicions
Comentaris : “Three Alea-pieces“ és una obra que iniciava la meva investigació sobre les possibilitats musicals de l“aleatorietat des de maneres d“enfocar-la diferents: des de la vessant “expressiva“ del desenvolupament temàtic, passant a ser el pilar per la construcció formal, fins arribar a funcionar com a “suggestió“ visual. D“aquesta manera l“intèrpret va esdevenint cada vegada més “responsable“ de l“obra i, per tant, més proper a la tasca de compositor, mentre que el compositor es va alliberant progressivament del seu afer essencial, apropant-se a la figura del que anomeno un “meta-compositor“.
Mostra de partitura : (1751 kb.) descarregar
43O paxariño mouco
Text de Miquel Pardo
(1996)
5’
coro, orquestra
Formació : Grup instrumental (veu/veus i instruments)
Editorial : Miquel Pardo Edicions
Comentaris : 2on Premi del Vè Concurs “Pelegrín“ de Cants de Nadal de la Xunta de Galicia
Mostra de partitura : (1126 kb.) descarregar
42Le cimitière marin
six poèmes de Paul Valéry
(1996)
sopr. o ten., orquestra
Moviments : Introduction
Ce toit tranquille...
Comme le fruit se fond...
Chienne splendide...
Les crits aigus...
Zénon! Cruel Zénon!...
Le vent se lève!...
Epilogue.
Ce toit tranquille...
Comme le fruit se fond...
Chienne splendide...
Les crits aigus...
Zénon! Cruel Zénon!...
Le vent se lève!...
Epilogue.
Formació : Grup instrumental (veu/veus i instruments)
Editorial : Miquel Pardo Edicions
Comentaris : Finalista en el Premi Francesc Civil 1996
Mostra de partitura : (830 kb.) descarregar
41Plainte à la souffrance des enfants
Rapsòdia per a violí i orquestra
(1996)
10’
vl., orquestra
Moviments : Adagio
Agitato
Apassionato
Con tenerezza
Agitato
Apassionato
Con tenerezza
Formació : Orquestra simfònica
Editorial : Miquel Pardo Edicions
Mostra de partitura : (983 kb.) descarregar
40La Estrella
Text de Miquel Pardo
(1996)
3’
veus blanques
Formació : Cor de veus blanques
Editorial : Miquel Pardo Edicions
39Zarabanda
Als vells amics de joventut
(1995)
3’
clave
Formació : Instrument Solista
Editorial : Miquel Pardo Edicions
38Oració en el suburbi
(1995)
7’
sax.c., pno.
Formació : Duet
Editorial : Miquel Pardo Edicions
Mostra de partitura : (1437 kb.) descarregar
37Dos poemes de William Blake
(1995)
sopr. o ten., pno.
Formació : Lied
Editorial : Miquel Pardo Edicions
Estrena : 1997. Sala L'Estudi.
Helena Cortada, sopr.; Miquel Pardo, piano
Helena Cortada, sopr.; Miquel Pardo, piano
35Trois pièces pour piano
(1995)
6’
5”
piano
Moviments : Preludio y tiento
Poema a un quart de quatre
Free
Poema a un quart de quatre
Free
Formació : Instrument Solista
Editorial : Amalgama EDICIONS
Estrena : Jordi de la Torre, piano.
Aula Magna del Conservatori de Sant Cugat del Vallès
24 defebrerde 2008
Aula Magna del Conservatori de Sant Cugat del Vallès
24 defebrerde 2008
Comentaris : Les tres peces que formen aquesta obra tenen en comú el sentit de la immediatesa encabida en la temporalitat. Per això totes tres expressen un cert aire de llibertat condicionat pel marc de les circumstàncies concretes.
El fet que el títol de l“obra sigui en francès i el de les peces en castellà, català i anglès no és casual. Acceptar plenament la llibertat creativa implica també acceptar qualsevol possibilitat d“expressió a través de qualsevol llenguatge i, un cop feta la tria, ser coherents amb la lògica que exigeix aquest.
“Preludio y tiento“ és com un petit recordatori-homenatge als compositors-improvisadors del renaixament espanyol; època daurada de la música del nostre país. És, doncs, una mirada retrospectiva feta des de la contemporaneïtat. “Poema a un quart de quatre“ vol expressar aquest sentit d“immediatesa des del moment present, des de la quotidianitat atrafegada que marquen els horaris o els embussos del trànsit que sotmeten l“home a un ritme deshumanitzat. Així i tot, la inspiració poètica brolla inesperadament en les circumstàncies més estranyes... Per últim, “Free“ representa una mirada endavant, cap a una expressió alliberada (no sense dosis de lluita i patiment) dels condicionaments externs.
El fet que el títol de l“obra sigui en francès i el de les peces en castellà, català i anglès no és casual. Acceptar plenament la llibertat creativa implica també acceptar qualsevol possibilitat d“expressió a través de qualsevol llenguatge i, un cop feta la tria, ser coherents amb la lògica que exigeix aquest.
“Preludio y tiento“ és com un petit recordatori-homenatge als compositors-improvisadors del renaixament espanyol; època daurada de la música del nostre país. És, doncs, una mirada retrospectiva feta des de la contemporaneïtat. “Poema a un quart de quatre“ vol expressar aquest sentit d“immediatesa des del moment present, des de la quotidianitat atrafegada que marquen els horaris o els embussos del trànsit que sotmeten l“home a un ritme deshumanitzat. Així i tot, la inspiració poètica brolla inesperadament en les circumstàncies més estranyes... Per últim, “Free“ representa una mirada endavant, cap a una expressió alliberada (no sense dosis de lluita i patiment) dels condicionaments externs.
Mostra d'àudio : (2253 kb.) descarregar
Mostra de partitura : (2943 kb.) descarregar
34Intermezzo
(1995)
5’
orquestra
Formació : Orquestra de corda
Editorial : Miquel Pardo Edicions
Mostra de partitura : (774 kb.) descarregar
33Proses
(1995)
7’
piano
Moviments : Invocació
Senzill i lliure
Evocacions
Senzill i lliure
Evocacions
Formació : Instrument Solista
Editorial : Miquel Pardo Edicions
32Trànsits
(1995 (revisat 2001))
7’
piano
Moviments : Solituds
Ferides
Ferides
Formació : Instrument Solista
Editorial : Miquel Pardo Edicions
Estrena : Gerard Pastor, piano.
Comentaris : “Trànsits“ és una obra que cerca l“expressió directa dels crits i els dolors que l“ànima fa en el seu procés de purificació espiritual. És una obra crua sense apel·lar a la crueltat i mística sense recòrrer al misticisme religiós.
Mostra d'àudio : (7393 kb.) descarregar
Mostra de partitura : (773 kb.) descarregar
31Partita
(1995)
12’
vl., vlc.
Moviments : Allegro
Sarabanda
Minuet
Giga
Sarabanda
Minuet
Giga
Formació : Duet
Editorial : Clivis Publicacions
Estrena : 1995. Esglèsia de Calella de Palafrugell.
David Olmedo (violí) i Gaetane Duynslaeger (violoncel).
David Olmedo (violí) i Gaetane Duynslaeger (violoncel).
Comentaris : Partita és un humil homenatge al gènere musical conreat per J.S. Bach, apropant-se, des de la contemporaneitat, als trets estilístics barroco-tardans.
Mostra d'àudio : (3191 kb.) descarregar
Mostra de partitura : (1290 kb.) descarregar
30Instantànies
Dotze petites peces i un intermezzo
(1994)
20’
piano
Moviments : Moments I, II, III
Cants de tarda I, II, III, IV. Intermezzo
Massa humà, Pedres, Midi sur la fabrique, Comiat.
Cants de tarda I, II, III, IV. Intermezzo
Massa humà, Pedres, Midi sur la fabrique, Comiat.
Formació : Instrument Solista
Editorial : Clivis Publicacions
Estrena : 1997. Sala L'Estudi.
Miquel Pardo, piano
Miquel Pardo, piano
Comentaris : Obra guanyadora del 2n Premi Frederic Mompou, 1995.
“Instantànies“ és un col·lecció de petites peces per a piano concebudes des de l“espontaneitat i recollides pacientment al llarg dels anys. Són un seguit d“impressions, de visions, d“exclamacions quasi com “flashos“ fotogràfics que reflecteixen diversos estats d“ànim d“un artista pelegrí de la vida. Per això és tan heterogènia en les diverses parts en què s“estructura.
“Moments“ són tres peces molt breus i expressives. Neixen d“una impressió de l“exterior, d“escenes copsades, no sempre conscientment, i de la reacció a una experiència que ha servit d“estímul, o així m“ho sembla a mi... En canvi, “Cants de tarda“ i “Intermezzo“ són peces fonamentalment líriques; cants que brollen en l“hora més melancònica del dia. “Massa humà“ són peces una mica tragicòmiques. La dedicatòria a Satie-Nietzsche pot ser força aclaridora per a aquells que coneixen l“obra d“aquests autors. Demanaria a l“intèrpret de “Pedres“ que s“esforcés en trobar l“expressivitat del bloc sonor, que “fes cantar les pedres“, que es llencés un xic “quixotescament“ a l“impossible. Aquesta peça és clau per a entendre el conjunt. “Midi sur la fabrique“ viu del contrast, de l“infinit i el concret, de l“etern i l“efímer. “Un àpat familiar“ és còmica “malgré elle“. Ha de ser interpretada des de l“angoixa que pateix un esperit lliure constret per les formalitats i l“assosssegament castrant. L“angoixa de l“home de rauxa en mig d“una societat de seny. Per últim, “Comiat“ és una peça tendra, un xic trista, un xic irònica, com aquell esperit madur i tardoral que viu les coses com de tornada.
“Instantànies“ és un col·lecció de petites peces per a piano concebudes des de l“espontaneitat i recollides pacientment al llarg dels anys. Són un seguit d“impressions, de visions, d“exclamacions quasi com “flashos“ fotogràfics que reflecteixen diversos estats d“ànim d“un artista pelegrí de la vida. Per això és tan heterogènia en les diverses parts en què s“estructura.
“Moments“ són tres peces molt breus i expressives. Neixen d“una impressió de l“exterior, d“escenes copsades, no sempre conscientment, i de la reacció a una experiència que ha servit d“estímul, o així m“ho sembla a mi... En canvi, “Cants de tarda“ i “Intermezzo“ són peces fonamentalment líriques; cants que brollen en l“hora més melancònica del dia. “Massa humà“ són peces una mica tragicòmiques. La dedicatòria a Satie-Nietzsche pot ser força aclaridora per a aquells que coneixen l“obra d“aquests autors. Demanaria a l“intèrpret de “Pedres“ que s“esforcés en trobar l“expressivitat del bloc sonor, que “fes cantar les pedres“, que es llencés un xic “quixotescament“ a l“impossible. Aquesta peça és clau per a entendre el conjunt. “Midi sur la fabrique“ viu del contrast, de l“infinit i el concret, de l“etern i l“efímer. “Un àpat familiar“ és còmica “malgré elle“. Ha de ser interpretada des de l“angoixa que pateix un esperit lliure constret per les formalitats i l“assosssegament castrant. L“angoixa de l“home de rauxa en mig d“una societat de seny. Per últim, “Comiat“ és una peça tendra, un xic trista, un xic irònica, com aquell esperit madur i tardoral que viu les coses com de tornada.
Mostra de partitura : (1229 kb.) descarregar
29Joguines II
Artiludis
(1993)
20’
piano
Moviments : Dansa circular I
Dansa circular II
Peça obstinada
Tema amb variacions
Praeludium
Minimal I
Minimal II
Take seventh
Dansa circular II
Peça obstinada
Tema amb variacions
Praeludium
Minimal I
Minimal II
Take seventh
Formació : Instrument Solista
Editorial : Miquel Pardo Edicions
Comentaris : Segona part de l“àlbum Joguines dedicada també “a l“esperit de la ingenuïtat“.
Mostra de partitura : (2676 kb.) descarregar
28Joguines I
Cançonines de tristesa i enyor
(1993)
30’
piano
Moviments : Espagnolette
Pluja
Tot passejant
Dansa
Tardoral
Fènix
Estiu a Tarragona
Record
etc...
Pluja
Tot passejant
Dansa
Tardoral
Fènix
Estiu a Tarragona
Record
etc...
Formació : Instrument Solista
Editorial : Miquel Pardo Edicions
Estrena : Jordi de la Torre, piano.
Aula Magna del Conservatori de Sant Cugat del Vallès
24 defebrer de 2008
Aula Magna del Conservatori de Sant Cugat del Vallès
24 defebrer de 2008
Comentaris : Primera part d“un àlbum de peces per a piano dedicat “a l“esperit de la ingenuïtat“, no tant per a nens com per a ànimes com les d“un nen.
Mostra d'àudio : (1250 kb.) descarregar
Mostra de partitura : (1975 kb.) descarregar
26Sol i de dol
Improvisacions sobre poemes de J.V. Foix per a quartet vocal
(1993)
8’
sopr., contr., ten., bjo.
Moviments : Sol, i de dol
És per la Ment
Si pogués acordar raó i follia
Les mans en creu
És per la Ment
Si pogués acordar raó i follia
Les mans en creu
Formació : Lied
25Canon per augmentationem et retrogradationem
(1992)
3’
ob., fg., pno.
Formació : Grup Instrumental
Editorial : Miquel Pardo Edicions
24Duende
(1992)
6’
20”
guitarra
Moviments : Presentimiento
Sin rigor. Más bien lento.
Lento
Cita
Sin rigor. Más bien lento.
Lento
Cita
Formació : Instrument Solista
Editorial : Miquel Pardo Edicions
Estrena : 29 de març de 2007. Auditori Mompou, SGAE.
Edwin Guevara, Guitarra
Edwin Guevara, Guitarra
Comentaris : “Duende“ és una obra que parla de si mateixa, que és autoreferencial. Està organitzada seguint un procés anàleg al propi procés creatiu. Comença dins la boira del pur presentiment (“em sembla que escolto...“), concretant-se pas a pas fins arribar a la “cita“ amb l“esperit de l“instrument, amb el “duende“, a partir del quel l“obra pren la iniciativa del propi procés de gestació.
Mostra de partitura : (161 kb.) descarregar
23Quartet dels ideals
(1992)
16’
2 vl., vla., vlc.
Moviments : Unitas
Diversitas
Aequalitas
Libertas
Diversitas
Aequalitas
Libertas
Formació : Quartet de corda
Editorial : Miquel Pardo Edicions
Estrena : 3 de maig de 2001. Sala Polivalent de l'Auditori de Barcelona.
Solistes de l'OBC: Ángel Jesús García, violí; Ana Galàn, violí; Ashan Pillai, viola; José Mor, violoncel.
Solistes de l'OBC: Ángel Jesús García, violí; Ana Galàn, violí; Ashan Pillai, viola; José Mor, violoncel.
Comentaris : Aquesta obra té un significat personal i biogràfic molt profund per a l“autor.
Aquí el compositor investiga sobre les bases d“un nou “sistema“ musical basat en les relacions intrínseques d“una sèrie dodecafònica, més enllà del mètode propugnat per Arnold Schönberg.
Aquí el compositor investiga sobre les bases d“un nou “sistema“ musical basat en les relacions intrínseques d“una sèrie dodecafònica, més enllà del mètode propugnat per Arnold Schönberg.
Mostra de partitura : (1135 kb.) descarregar
22Sonata al natural
(1991)
16’
45”
fl., pno.
Moviments : Del treball i els dies
Nocturn
Scherzo místic
Combat amb l'àngel
Nocturn
Scherzo místic
Combat amb l'àngel
Formació : Duet
Editorial : Miquel Pardo Edicions
Estrena : 4 d'abril de 2002. Auditori SGAE.
Eva Prat, flauta travessera; Meritxell Fernàndez, piano.
Eva Prat, flauta travessera; Meritxell Fernàndez, piano.
Comentaris : Aquesta obra forma part d“un tríptic que vol sintetitzar la técnica dels llenguatges musicals que empro. En particular, aquí es tracta de desenvolupar el llenguatge harmònic dins d“una concepte que podríem definir com “pensament simultani“.
La investigació en el llenguatge harmònic tradicional em desvelà una seguit de claus per al desenvolupament d“aquest pensament dins d“un context més lliure, i per tant, més ric en possibilitats, sense perdre la coherència que garantitza la comprensibilitat de les idees musicals. No és pas el cas, doncs, d“utilitzar la dissonància dins d“un context més o menys tonal (això ja s“havia fet des de finals del segle XIX), sinó d“expandir el sentit de consonància fora dels límits marcats. En resum, hom tracta d“acceptar l“antiga dissonància com nova consonància i per tant, obligar-la a prendre un paper estructural dins del discurs musical tot substituint els vells pilars harmònics. Allò que per a mi té més importància no és la creació de nou material, sinó la creació de nous significats per a qualsevol material, sigui nou o vell.
Estèticament no m“interessava crear un discurs on, per molt que hom es situés en la marginalitat, no canviés tampoc el sentit profund dels valors (cal veure en aquest sentit la contradicció en la qual la música actual està ficada, quan encara hi ha qui qüestiona el valor d“obres ja clàssiques del segle XX, i on el context predominant de la música “comercial“ demostra un avenç nul en el llenguatge habitual que complau al gran públic?). Ans al contrari, la normalització d““allò marginal“ hauria de portar a una expansió del sentit i de la perspectiva d“allò que és “acceptable“, o dit en altres paraules, d“allò que és consonant. En aquest sentit, crec que aquesta obra s“allunya de l“esperit que mou conscientment o inconscient a bona part dels compositors contemporanis els quals, pensant en fer un favor al progrés del nostre art, acaben convertint encara més allò nou en marginal e inacceptable. Lluny d“aquest propòsit, Sonata al natural pot representar una aportació prou innovadora i actual en el sentit més profund de la paraula, encara que aparentment ens faci la impressió de quelcom ja sentit (per cert, no seria aquesta una bona ocasió per a posar en crisi certa manera d“escoltar i de valorar la música?).
La investigació en el llenguatge harmònic tradicional em desvelà una seguit de claus per al desenvolupament d“aquest pensament dins d“un context més lliure, i per tant, més ric en possibilitats, sense perdre la coherència que garantitza la comprensibilitat de les idees musicals. No és pas el cas, doncs, d“utilitzar la dissonància dins d“un context més o menys tonal (això ja s“havia fet des de finals del segle XIX), sinó d“expandir el sentit de consonància fora dels límits marcats. En resum, hom tracta d“acceptar l“antiga dissonància com nova consonància i per tant, obligar-la a prendre un paper estructural dins del discurs musical tot substituint els vells pilars harmònics. Allò que per a mi té més importància no és la creació de nou material, sinó la creació de nous significats per a qualsevol material, sigui nou o vell.
Estèticament no m“interessava crear un discurs on, per molt que hom es situés en la marginalitat, no canviés tampoc el sentit profund dels valors (cal veure en aquest sentit la contradicció en la qual la música actual està ficada, quan encara hi ha qui qüestiona el valor d“obres ja clàssiques del segle XX, i on el context predominant de la música “comercial“ demostra un avenç nul en el llenguatge habitual que complau al gran públic?). Ans al contrari, la normalització d““allò marginal“ hauria de portar a una expansió del sentit i de la perspectiva d“allò que és “acceptable“, o dit en altres paraules, d“allò que és consonant. En aquest sentit, crec que aquesta obra s“allunya de l“esperit que mou conscientment o inconscient a bona part dels compositors contemporanis els quals, pensant en fer un favor al progrés del nostre art, acaben convertint encara més allò nou en marginal e inacceptable. Lluny d“aquest propòsit, Sonata al natural pot representar una aportació prou innovadora i actual en el sentit més profund de la paraula, encara que aparentment ens faci la impressió de quelcom ja sentit (per cert, no seria aquesta una bona ocasió per a posar en crisi certa manera d“escoltar i de valorar la música?).
Mostra d'àudio : (1690 kb.) descarregar
21Canciones y poemas para niños
(1991)
9’
50”
sopr., pno.
Moviments : El lagarto està llorando
Dos lunas de tarde-I
Dos lunas de tarde-II
La Lola
Cancioncilla sevillana
Dos lunas de tarde-I
Dos lunas de tarde-II
La Lola
Cancioncilla sevillana
Formació : Lied
Editorial : Clivis Publicacions
Estrena : Auditori Caja Madrid el 1992 per Helena Cortada, soprano, iMiquel Pardo, piano.
Comentaris : Aquestes cinc cançons sobre poemes de Federico García Lorca representen per a mi una de les obres que més s“identifiquen amb el meu ideal artístic, vistes ara des de la perspectiva dels anys transcorreguts des de la seva creació. Confesso que els tinc una especial predilecció (sense voler excitar la gelosia de les altres germanes...).
Per a mi, no tots els poetes (ni en general tots els escriptors) tenen l“especial encant de la musicalitat. Amb altres paraules: pocs poetes són músics, com també pocs musics són poetes. Crec amb l“impuls poètic com a generador de tota obra artística sublim. La música i la poesia, abraçades en la seva essència per l“alè poètic o rítmic (tant se val l“adjectiu que hi posem) tenen el poder de sublimar l“objecte, de portar la consciència de l“espectador-auditor a nivells que trascendeixen la realitat quotidiana. Lorca, Sant Joan de la Creu, Foix, Valery ... són poetes-musics que dialoguen amb la sensibilitat del músic-poeta.
Ànima ingènua com la d“un nen, arrel profunda que lliga amb l“esperit de la terra, lluminositat, amor en sentit universal ... aquests són alguns dels trets remarcables dels poemes que he musicat.
La primera cançó, El Lagarto està llorando, em va fer plantejar a nivell tècnic una sèrie de qüestions per a les quals calia trobar solució. En primer lloc, l“adequació del llenguatge a les característiques de la veu: calia cercar una forma d“estructurar el discurs vocal que fós autoreferencial, de manera que el contrast sonor amb el discurs pianístic no perjudiques l“expressió. La solució la vaig trobar amb la utilització de motius modals curts, semblants a cèl·lules vives que es reprodueixen i diversifiquen. Quant al piano, en canvi, volia ser fidel a la dedicatòria del, poeta: A Mademoiselle Teresita Guillén tocando un piano de siete notas. Em vaig limitar, doncs, a l“àmbit d“un piano de tecles blanques que en alguns moments toca “com un nen que no en sap“.
Dos Lunas de Tarde-I manté unes certes pautes que ja no abandonarà la veu al llarg de tota l“obra, però el context canvia absolutament: d“un piano de set notes passem a un univers on la totalitat sonora de l“instument s“imposa. Una totalitat que no serà aliena a la veu, sinó que sintetitza un llenguatge comú a la modalitat i al dodecafonisme. El resultat trascendeix els orígens.
A Dos Lumas de Tarde-II, la fusió del llenguatge vocal amb el pianístic és absoluta. S“ha consumat la síntesi iniciada en el poema anterior. Deixa d“existir una distància entre la paraula concreta de la veu i la paraula abstracta de l“instrument. La percepció de la distància ha sofert una metamorfosi. El subjecte percep des d“un altre punt de vista... Prego a l“auditor la màxima atenció per poder captar amb claredat aquesta perspectiva.
La Lola és la cançó que fa quatre. Un cop consolidada la síntesi, la veu es desprèn del propi cant i passa a recitar els versos directament. Aquí és on podrem valorar millor la musicalitat del poeta. El compositor renuncia a la dimensió cantada i concentra l“expressivitat en la mateixa sonoritat de la paraula parlada i el gest declamatori. Però esporàdicament surt el lirisme del cant com l“aigua que fecunda la terra seca.
L“última cançó, Cancioncilla Sevillana, basa la seva forma de ser en l“impuls rítmic del poema. L“esperit de la terra queda palesat en la força interior del rítme, en les coincidències i proporcions consonàmtiques i vocàliques, en l“accentuació de les paraules. L“aire popular és innegable en aquesta peça. Però es tracta d“una popularitat que manté la seva espontaneïtat i la seva arrel viva malgrat, o potser gràcies, a la profunda transformació del llenguatge musical.
Popular i alhora actual ? Acostumats a la degradació que pateix l“art popular en una societat consumista i alienant, sembla impossible que això pugui ser.
Personalment crec que el propòsit s“ha aconseguit. Deixo a l“auditor l“última paraula...
Per a mi, no tots els poetes (ni en general tots els escriptors) tenen l“especial encant de la musicalitat. Amb altres paraules: pocs poetes són músics, com també pocs musics són poetes. Crec amb l“impuls poètic com a generador de tota obra artística sublim. La música i la poesia, abraçades en la seva essència per l“alè poètic o rítmic (tant se val l“adjectiu que hi posem) tenen el poder de sublimar l“objecte, de portar la consciència de l“espectador-auditor a nivells que trascendeixen la realitat quotidiana. Lorca, Sant Joan de la Creu, Foix, Valery ... són poetes-musics que dialoguen amb la sensibilitat del músic-poeta.
Ànima ingènua com la d“un nen, arrel profunda que lliga amb l“esperit de la terra, lluminositat, amor en sentit universal ... aquests són alguns dels trets remarcables dels poemes que he musicat.
La primera cançó, El Lagarto està llorando, em va fer plantejar a nivell tècnic una sèrie de qüestions per a les quals calia trobar solució. En primer lloc, l“adequació del llenguatge a les característiques de la veu: calia cercar una forma d“estructurar el discurs vocal que fós autoreferencial, de manera que el contrast sonor amb el discurs pianístic no perjudiques l“expressió. La solució la vaig trobar amb la utilització de motius modals curts, semblants a cèl·lules vives que es reprodueixen i diversifiquen. Quant al piano, en canvi, volia ser fidel a la dedicatòria del, poeta: A Mademoiselle Teresita Guillén tocando un piano de siete notas. Em vaig limitar, doncs, a l“àmbit d“un piano de tecles blanques que en alguns moments toca “com un nen que no en sap“.
Dos Lunas de Tarde-I manté unes certes pautes que ja no abandonarà la veu al llarg de tota l“obra, però el context canvia absolutament: d“un piano de set notes passem a un univers on la totalitat sonora de l“instument s“imposa. Una totalitat que no serà aliena a la veu, sinó que sintetitza un llenguatge comú a la modalitat i al dodecafonisme. El resultat trascendeix els orígens.
A Dos Lumas de Tarde-II, la fusió del llenguatge vocal amb el pianístic és absoluta. S“ha consumat la síntesi iniciada en el poema anterior. Deixa d“existir una distància entre la paraula concreta de la veu i la paraula abstracta de l“instrument. La percepció de la distància ha sofert una metamorfosi. El subjecte percep des d“un altre punt de vista... Prego a l“auditor la màxima atenció per poder captar amb claredat aquesta perspectiva.
La Lola és la cançó que fa quatre. Un cop consolidada la síntesi, la veu es desprèn del propi cant i passa a recitar els versos directament. Aquí és on podrem valorar millor la musicalitat del poeta. El compositor renuncia a la dimensió cantada i concentra l“expressivitat en la mateixa sonoritat de la paraula parlada i el gest declamatori. Però esporàdicament surt el lirisme del cant com l“aigua que fecunda la terra seca.
L“última cançó, Cancioncilla Sevillana, basa la seva forma de ser en l“impuls rítmic del poema. L“esperit de la terra queda palesat en la força interior del rítme, en les coincidències i proporcions consonàmtiques i vocàliques, en l“accentuació de les paraules. L“aire popular és innegable en aquesta peça. Però es tracta d“una popularitat que manté la seva espontaneïtat i la seva arrel viva malgrat, o potser gràcies, a la profunda transformació del llenguatge musical.
Popular i alhora actual ? Acostumats a la degradació que pateix l“art popular en una societat consumista i alienant, sembla impossible que això pugui ser.
Personalment crec que el propòsit s“ha aconseguit. Deixo a l“auditor l“última paraula...
Mostra d'àudio : (833 kb.) descarregar
Mostra de partitura : (2011 kb.) descarregar
19Tres variacions sobre un tema popular
(1990)
4’
vl., sax.c., pno.
Formació : Grup Instrumental
Editorial : Miquel Pardo Edicions
18Variacions sobre el tema de 'Los campanilleros''
(1989)
10”
cor
Moviments : Pasacalle
Tema
Maggiore
Canon
Adagio. Tempo Iº
Tema
Maggiore
Canon
Adagio. Tempo Iº
Formació : Cor mixte
Editorial : Miquel Pardo Edicions
17Divertiment
(1989)
8’
fl., ob., c.ingl., fg., guit.
Moviments : Aire
Lament
Rèplica
Lament
Rèplica
Formació : Grup Instrumental
Editorial : Miquel Pardo Edicions
Mostra de partitura : (1237 kb.) descarregar
15El meu cor no és ambiciós (Salm 131)
A Mossèn Manuel Tort
(1989)
sopr. o ten., org.
Formació : -
14Tres poemes en tres temps
Sobre textos poètics de Miquel Martí i Pol
(1988)
12’
sopr. o ten., cl.sib, vlc., pno.
Moviments : Arioso
Parlato
Intermezzo
Rapido assai
Parlato
Intermezzo
Rapido assai
Formació : Grup instrumental (veu/veus i instruments)
13Fantasia per a orgue
Premio 'Cristóbal Halffter'
(1988)
6’
orgue
Moviments : Toccata
Lento. Molto espressivo e calmo
Finale. 'L'orgue englouti...'. Rápido
Lento. Molto espressivo e calmo
Finale. 'L'orgue englouti...'. Rápido
Formació : Instrument Solista
Estrena : Estiu 1989. Catedral de Lleó
Marcos Vega, org.
Marcos Vega, org.
Mostra de partitura : (1907 kb.) descarregar
11Quatre cançons populars catalanes
Harmonització i arranjament per a veu i orquestra de corda
(1987)
12’
sopr. o ten., orquestra
Moviments : La Dama d'Aragó
El testament d'Amèlia
La filla del marxant
El cant dels ocells
El testament d'Amèlia
La filla del marxant
El cant dels ocells
Formació : Grup instrumental (veu/veus i instruments)
Editorial : Miquel Pardo Edicions
Mostra de partitura : (1126 kb.) descarregar
10Nocturn
Text de Miquel Pardo
(1986)
4’
sopr. o ten., pno.
Formació : Lied
Editorial : Miquel Pardo Edicions
Estrena : 1997. Sala L'Estudi.
Helena Cortada, sopr.; Miquel Pardo, piano
Helena Cortada, sopr.; Miquel Pardo, piano
09Ocell de fusta
Premi de Joves Compositors de la Generalitat de Catalunya 1988
(1985)
8’
2 guitarres
Moviments : Recitatiu
Nascut en aquest segle
Maestoso
Largo
Maestoso Finale
Nascut en aquest segle
Maestoso
Largo
Maestoso Finale
Formació : Duet
Editorial : Institut Català de Serveis a la Joventut
Estrena : 1989. Casal del Metge. Barcelona
Josep Garrobé, guitarra, i Àlex Garrobé, guitarra.
Josep Garrobé, guitarra, i Àlex Garrobé, guitarra.
Mostra d'àudio : (7708 kb.) descarregar
Mostra de partitura : (3252 kb.) descarregar
08Sans paroles
(1985)
3’
sopr., pno.
Formació : Lied
Editorial : Miquel Pardo Edicions
Estrena : 1997. Sala L'Estudi.
Helena Cortada, sopr.; Miquel Pardo, piano
Helena Cortada, sopr.; Miquel Pardo, piano
07Meditació
(1983 (revisió 1992))
4’
orquestra
Formació : Orquestra de corda
Editorial : Miquel Pardo Edicions
Estrena : 26 de maig de 1993. Sala d'actes de l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials de Sabadell.
Orquestra de Cambra 'Eduard Toldrà'. Dir. Josep Lluís Puig
Orquestra de Cambra 'Eduard Toldrà'. Dir. Josep Lluís Puig
Mostra de partitura : (887 kb.) descarregar
06Tres cançons populars
Harmonització i arranjament.
(1983)
15’
voci bianque, pno.
Moviments : Non, non, non...
La Mare de Déu
El desembre congelat
La Mare de Déu
El desembre congelat
Formació : Grup instrumental (veu/veus i instruments)
Editorial : Miquel Pardo Edicions
Mostra de partitura : (1270 kb.) descarregar
05Música per a un ballet cinematogràfic
(1982)
10’
piano
Moviments : Andante non troppo
Allegro.
Tranquillo. Parlando
Allegro.
Tranquillo. Parlando
Formació : Instrument Solista
Editorial : Miquel Pardo Edicions
Mostra d'àudio : (2597 kb.) descarregar
Mostra de partitura : (857 kb.) descarregar
04Madrigal a Werther
Text de Miquel Pardo
(1980)
3’
36”
cor
Formació : Cor mixte
Editorial : FCEC
Estrena : 2000. Cor Madrigal. Dir.: Mireia Barrera
Comentaris : Premi Internacional “Catalunya“ 1996
Mostra d'àudio : (1733 kb.) descarregar
03Fuga scholae
(1980)
3’
piano
Formació : Instrument Solista
Editorial : Miquel Pardo Edicions
02Hello Duke!
Blues
(1979)
3’
piano
Formació : Instrument Solista
Editorial : Miquel Pardo Edicions
01Variacions sobre la Internacional
(1979)
6’
piano
Moviments : Maestoso
II
Maestoso
Dansable
Andante
II
Maestoso
Dansable
Andante
Formació : Banda sonora
Editorial : Miquel Pardo Edicions
Comentaris : Música per al curtmetrage "El Sistema" dirigit per Joan Marimon