Albert Llanas (Barcelona, 1957–2025)

Fou compositor català i pedagog.
Cursà els estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on obtingué la Menció d’Honor en Harmonia i Fuga i el Premi d’Honor de Grau Superior de Composició i Instrumentació.
Estudià composició amb Josep Soler i Franco Donatoni, i tècniques de música electroacústica amb Andrés Lewin-Richter. Becat per l’Institut de la Joventut del Ministeri de Cultura, assistí al II Campo Internacional de Composición, Información e Interpretación de la Música Española Contemporánea, on treballà amb Cristóbal Halffter, Tomás Marco, Luis de Pablo, Carmelo Bernaola i Helmut Lachenmann.

Fou membre de l’Associació Catalana de Compositors i de l’Asociación de Música
Electroacústica de España.
Exercí la docència als conservatoris de Tarragona, Barcelona i Badalona. Va ser professor del Conservatori Municipal de Música de Barcelona, centre del qual en fou també el director entre 2008 i 2019, i catedràtic de Composició Electroacústica del Conservatori Superior de Música de Saragossa.

Les seves obres van ser interpretades en nombrosos països i en festivals com les
Jornadas de Música Contemporánea de Sevilla, les Mostres de Música Catalana
Contemporània, el Festival Internacional de Música de Barcelona, el Festival
Internacional de Música Contemporánea de Alicante, les Euskal Musika Berriaren
Jardunaldiak (1989), el Festival de Tardor de Barcelona, el Festival Été Espagnol
(Ginebra, 1989) i els World Music Days (Hong Kong, 1988), entre d’altres. Diversos
intèrprets i formacions de prestigi interpretaren la seva música, com l’Orquesta
Filarmónica de Poznan, la London Philharmonic Orchestra, Carles Trepat, el Quintet de l’Academia de Praga, els Solistes de Zagreb, l’Orquesta Nacional de España, el Grup Barcelona 216, Musicians’ Accord Ensemble (Nova York), Jane’s Minstrels, el Gruppo Octandre di Bologna, l’Orquestra Ciutat de Barcelona i la Orquestra Catalana de Cambra.

Rebé nombrosos premis i distincions, entre els quals destaquen el Premi Ciutat de
Barcelona (1987), el Premi Francesc Civit (Ciutat de Girona, 1989), el Premi Ciutat
d’Alcoi (1989), el Premio Internacional de Guitarra (1990) i el Premi Reina Sofía de
Composició Musical, atorgat per la Fundació Ferrer Salat. També va ser seleccionat
dues vegades per la Fundación Juan March a la Tribuna de Jóvenes Compositores
(1984 i 1986), i guardonat al Concurso de Composición de Obras de Polifonía Clásica para Jóvenes Compositores (1986) i al Concurs Internacional de Composició de Las Palmas.

Entre les seves obres més significatives destaquen Concierto para flauta y conjunto
instrumental (1987), Seqüències per a orquestra (1986), Concert per a guitarra i cordes (1988), el cicle BXR i el Concierto para clarinete y orquesta. Les seves partitures foren editades per EMEC, Catalana d’Edicions Musicals, Clivis/ACC, Agenda Edizioni Musicali i la Fundación Juan March. Els enregistraments discogràfics es publicaren amb segells com Grabaciones Accidentales, Discos Bilbao (DISCOBI), Círculo de Bellas Artes, Hyades-Arts, Nova Era i Ràdio Nacional d’Espanya.
Ja jubilat, continuà dedicat a la composició i publicà un disc monogràfic íntegrament de música electroacústica, Reflections. En els darrers anys fou distingit amb dos premis de composició a Àustria, concedits per l’Acadèmia de Música de Viena i pel Conservatori Franz Schubert, per dues obres orquestrals que no arribaren a estrenar-se.